Vida sostenible

Objectius del projecte

A 6è de Primària ens endinsem de ple en els ODS a partir dels seus interessos per la vida en el nostre planeta, el canvi climàtic, l’extinció d’espècies, la recerca de la biodiversitat, les desigualtats i conflictes al món, el malbaratament, les diferències socials i de gènere…
A partir d’aquests objectius (i del seu estudi i coneixement) neixen altres projectes i centres d’interès que proposen els nens i nenes.

I a partir d’aquí?

Durant el 2n i 3r trimestre, realitzem tallers, sortides, activitats i treballs relacionats amb els ODS. Tot això ens serveix per vivenciar, explorar, investigar, raonar i conèixer de fons tot allò que hem treballat. A tall d’exemple:

Educació audiovisual

No cal dir que l’educació audiovisual ens acompanya en tot aquest trajecte durant el curs per continuar fent-nos preguntes i trobar respostes de present i de futur:

Un full, una corrua…

El malbaratament del paper ocasiona la pèrdua de milers de tones de paper i, per tant, de milers de tales d’arbres innecessàries. L’arbre ha tingut la desgràcia de ser la primera matèria d’un element vital a la nostra societat: el paper. Tot allò que és important a la nostra vida necessita un paper, com són els bitllets del banc, la premsa, els poemes, els embolcalls, les bosses… Tot això i més coses tenen com a suport el paper. El paper és, per tant, un producte d’usos molt diversos i molt present al nostre dia a dia.
Actualment es tallen uns 3.000 milions d’arbres cada any per fabricar paper, que provenen majoritàriament dels boscos d’Amèrica del Nord i d’Europa, on ja ha desaparegut entre el 90% i el 60% de la superfície boscosa, i també, dels boscos tropicals. Àfrica ja ha perdut el 52% dels seus boscos humits i Àsia, el 42%. La situació dels boscos del planeta és crítica, i tots nosaltres en tenim la nostra part de responsabilitat.

Un plat d’engrunes

El malbaratament alimentari és constituït per tots aquells aliments que es desaprofiten, tot i tenir encara valor com a recurs nutritiu per a les persones. Es refereix tant a totes aquelles restes de menjar cuinat que llencem com al que es fa malbé o caduca a la nevera o al rebost i no hem pogut consumir.

Comença l’acció!

Agafem 2 bosses d’escombraries per a cada curs i recollim el menjar aprofitable que llencem després de dinar en una bossa, i el menjar no aprofitable (peles de fruita, ossos, etc.) en l’altra bossa. Ara, anem a calcular la quantitat de menjar aprofitable, és a dir, aquell que hem llençat perquè ja no en volíem més!

Un rajolí, un bassal

La importància de l’aigua

Sembla que la vida sorgí a l’aigua fa uns 600 milions d’anys i encara avui l’acompanya i li és d’absoluta necessitat. Per exemple, existeixen organismes com les meduses que tenen al seu cos constituït per un 90 % en pes d’aigua.

D’altra banda, l’home pot viure sense menjar fins a uns vint o trenta dies, però únicament sobreviuria entre tres o quatre dies sense beure. Ara bé, únicament el 3% de tota l’aigua de la Terra és dolça. La resta és salada i per tant no ens la podem beure ni fer‐la servir per regar. Tot i això, l’aigua del mar també és important, perquè permet la vida d’algues que, a més de ser aliment d’animals marins, produeixen el 75% de l’oxigen de l’aire que respirem.

Així doncs, l’aigua és un element fonamental per a que hi hagi vida en el planeta. Les persones, els animals i les plantes necessitem aigua per a poder viure. L’aigua serveix per a beure, regar les plantes, netejar, fer el menjar o per a què els animals que viuen en mars i rius puguin viure.

Sabies que…

El degoteig d’una aixeta, a una gota per segon, suposa 30 litres d’aigua al dia i que un fil d’aigua, 100 litres al dia? Amb l’aigua que es perd, podríem regar el jardí.

Un dipòsit de vàter espatllat suposa malbaratar un mínim de 150 litres diaris d’aigua. Amb aquesta quantitat d’aigua podríem omplir tres vegades el rentaplats.