En tornar de la Setmana Santa es van realitzar diversos canvis en els microespais i a l’espai de joc simbòlic se’ls hi va demanar opinió als infants i va sorgir la següent conversació:
Mestra: Què voldríeu canviar de l’espai de joc simbòlic? Què us agradaria tenir? En què us agradaria que es convertís?
Infant: En una paradeta de gelats!
Infant: A mi también me gustan molt els gelats.
Infant: Com els gelats que tenim a la cuineta? (es refereix a uns gelats de fusta)
Infant: Si, però podem fer més!
Infant: A mi m’agradaria una casa amb llum.
Infant: Que no hi hagi bebès!
Infant: Ja no volem els bebès!
Mestra: Voleu dir que ja no voleu jugar més amb ells?
Infants: No, no!
Infant: Podem fer un castell.
Infant: A mi m’agradaria una paradeta de pastissos.
Infant: A mi m’agrada la paradeta de gelats!
Infant: Podem fer uns amb els cucurutxos i altres amb gots.
Infant: Jo crec que també vull més gelats!
Mestra: Aleshores, què penseu, us agradaria fer una gelateria?
Infants: Sí, sí!
A partir d’aquí, l’endemà vam parlar de quins gustos de gelats volien i cadascú va dir el que més li agradava.
Un grup d’infants van fer el recompte però es va decidir que només hi haurien 6 gelats amb els gustos més escollits.
Finalment, van decidir fer votacions a mà alçada i posar un número al costat de cada imatge per fer el recompte. Aquest, va durar força estona, també es va haver de fer un desempat emprant gomets fins a aconseguir els sis gustos que hi haurien a la gelateria maduixa, vainilla, kiwi, taronja, xocolata amb llet i xocolata blanca).
Després, van començar el procés de creació tant de les boles de gelat com dels cons. Van decidir de quin color volien les boles de gelat segons els sabors i com farien els cons. Quan van acabar, cadascú va fer el seu gelat!
Després de tot el procés de creació, estaven molt emocionats per poder començar a gaudir del nou espai de joc simbòlic.
Mentre juguen, apareixen de manera natural diferents diàlegs entre ells i elles: s’organitzen, decideixen qui fa de venedor o venedora, qui fa de client, es reparteixen els rols, imiten accions quotidianes i recreen situacions que coneixen del seu entorn. Aquest joc afavoreix el desenvolupament del llenguatge oral, ja que per entendre’s han d’expressar-se, escoltar-se i dialogar.
Aquests petits projectes neixen directament dels interessos dels infants i així es crea un vincle emocional amb la proposta que els fa sentir protagonistes, escoltats i valorats. Aquesta implicació afavoreix un aprenentatge molt més significatiu, ja que pensen, proposen, decideixen i construeixen des de l’inici fins al final. Durant tot aquest procés han posat en joc habilitats molt diverses: han desenvolupat el llenguatge oral, han treballat la capacitat de negociar i arribar a acords i han fet un exercici de pensament crític i creatiu, entre altres. A més a més, amb les votacions van experimentar un exercici de participació democràtica, adaptat a la seva edat, que els ajuda a entendre que totes les veus compten. Un cop acabada la creació, el joc guanya profunditat i sentit: juguen amb allò que han creat, amb materials que tenen una història, un perquè, uns aprenentatges i un valor emocional.
Després d’uns dies gaudint del nou espai de joc simbòlic els infants de l’espai aigua comencen a expressar diverses idees que podrien continuar enriquint l’espai, per exemple, un rètol per saber si la botiga de gelats està tancada o oberta.
Tots els infants participen d’alguna manera; uns busquen les lletres de fusta i formen la paraula, els altres compten quantes lletres té en total i d’altres l’escriuen. Entre altres coses, ens adonem que obert i Berta té gairebé totes les lletres iguals. És així com el joc es manté viu i en transformació constant.