NO EN TENIM PROU AMB DOTZE NOTES
El valor de l’educació musical a l’escola
Quan se’ns demana que entenguem la música més enllà de les dotze notes del pentagrama, sovint acabem pensant en un context aristotèlic, eminentment antropocèntric. El fet musical, més enllà de poder-se mesurar científicament, parteix necessàriament de l’experiència humana i comprèn un seguit d’emocions i processos humanístics que no es poden separar del treball diari en una escola activa. El valor de la música a l’escola s’hauria de mesurar molt més enllà d’aquestes dotze notes i dels festivals escolars que fan les delícies dels espectadors. El valor de l’educació musical a l’escola és únic i intransferible, i tan especial com cadascun dels alumnes del centre. Per oferir-ne una visió global, més enllà dels aspectes estrictament acadèmics, construirem el paradigma de l’educació artística sobre cinc pilars fonamentals, que comprenen no només els continguts musicals, sinó també una dimensió psicosocial i ètica de l’educació. El primer pilar es fonamenta en la transmissió d’una herència cultural, en què l’art musical se’ns manifesta com un dels patrimonis culturals més valuosos. En segon lloc, l’estudi formal de la música pot obrir la cambra en què sembla haver quedat encallada la banalitat actual, amb la voluntat de superar-la. Aquest estudi permet als alumnes comprendre la riquesa d’aquesta disciplina i ampliar-ne la capacitat de percepció, de manera que puguin gaudir de formes artístiques més complexes. En tercer lloc, la música ens permet entendre que no sempre hi ha una pregunta o una resposta prou correctes; ens ensenya a acceptar l’ambigüitat i a tolerar l’error com a part de la bellesa, perquè la vida n’és plena. Així doncs, la música aporta equilibri al currículum i pot contribuir a corregir una visió distorsionada de la resolució de problemes. El quart pilar és el fet sonor; l’estudi del seu comportament, de la seva organització teòrica i fins i tot del seu desordre pot enriquir substancialment les capacitats cognitives dels infants, especialment pel que fa a la memòria, la concentració i l’atenció. Aquests beneficis poden repercutir positivament en l’aprenentatge d’altres matèries, com ara la lectura, les matemàtiques i les llengües estrangeres. En cinquè lloc, trobem la possibilitat de prendre consciència que aplicar la teoria a la pràctica -una dimensió que no sempre és explícita en altres àrees del coneixement- aporta una gran satisfacció. Aprendre fent és una realitat especialment evident en la música i en les arts plàstiques. Molts dels alumnes, quan ja són grans i se’ls pregunta pel seu pas per l’escola, recorden especialment l’assignatura de música. I no necessàriament perquè s’hagin convertit en grans concertistes, sinó perquè el mestre va saber aprofitar aquesta assignatura per descobrir els seus talents i respectar les seves aportacions.