A l’escola entenem l’observació i l’escolta activa com a eines bàsiques en la nostra tasca educativa. Formen part fonamental de l’actitud general i permanent de les mestres de l’etapa d’Infantil.
Observar i escoltar ens permet entendre millor els infants, conèixer què fan, com ho fan i què els desperta interès o curiositat. Utilitzem diferents maneres de recollir aquestes observacions (fotografies, vídeos, anotacions, converses, produccions dels infants…) perquè cadascuna aporta una mirada complementària sobre els seus processos d’aprenentatge.
Aquest recull compartit dins l’equip docent és una eina de reflexió molt valuosa: ens ajuda a contrastar mirades, a repensar propostes i a millorar de manera constant el que oferim als infants cada dia. La documentació, per tant, no és només un registre del que passa, sinó també una manera de fer visible i donar valor a tot allò que aprenen i viuen.
Quan documentem posem paraules i imatges a moments plens de sentit. Parem la mirada en aquelles situacions quotidianes que tenen un efecte profund en l’infant: en la construcció de la seva identitat, en les seves relacions amb els altres, en el seu benestar i en la seva curiositat per aprendre.
Deixar constància visual i escrita d’aquests moments, mitjançant diferents formes de documentació, ens permet dignificar les experiències dels infants i fer visibles els seus processos interns: com pensen, com s’organitzen, com cooperen, com resolen reptes.
La documentació també és una eina per als propis infants. Quan revisen el que s’ha recollit -una foto, una conversa transcrita, un projecte exposat, etc.- reconeixen els seus avenços, prenen consciència del que han après i poden continuar construint a partir d’aquí. És una forma d’autoavaluació natural i significativa.
Compartir la documentació amb les famílies obre les portes de l’aula i permet que pugueu veure no només què es fa, sinó com i per què es fa. La documentació és, doncs, un canal de comunicació essencial entre escola i famílies: ens ajuda a transmetre la nostra manera d’entendre l’educació, a mostrar la línia pedagògica del centre i a fer-vos partícips del dia a dia dels vostres fills i filles.
A més, té una funció social: ens permet construir una memòria col·lectiva del que passa a l’escola, un relat compartit que reflecteix la vida, les emocions, les idees i les descobertes dels infants. D’aquesta manera, la documentació pedagògica es converteix en una eina viva, al servei de l’aprenentatge, de la reflexió i de la comunitat educativa.
“La documentació obre pas a la visibilitat de les persones i els processos, permet construir identitat, història i memòria”.
Meritxell Bonàs