La neurociència ha demostrat que la pràctica musical afavoreix la comprensió en moltes altres àrees de coneixement. Fixem-nos que l’infant, sense haver començat amb l’aprenentatge matemàtic o lingüístic, a nivell inconscient i de forma lúdica, ja està integrant aspectes que la música li aporta: frases musicals, pulsació, estructura, si és regular o irregular, etc. Estar coordinat (ritme), estar afinat (so-melodia), estar en harmonia (conjunt social). Si estirem el fil veurem que els primers professors de música del nen són els pares, perquè els han gronxat, els han balancejat, els han xiuxiuejat o els han parlat més fort o més fluix; els han cantat cançons populars, essent grans improvisadors i personalitzant les cançons amb un llenguatge creatiu. Han establert un registre de tessitures i de diferents timbres instrumentals, i han treballat totes les qualitats de so abans de tenir al davant una partitura. Sabem que aprendre fent és un aspecte necessari en l’aprenentatge i, en les línies pedagògiques de l’escola, hi és ben clar com ho és el tarannà pràctic de Dalcroze. El projecte educatiu de Solc entén l’expressió i la creativitat com un dels aspectes clau pel desenvolupament integral del nen, en aquest món tan emprenedor. És habitual en molts centres i en moltes mostres d’expressió que el mestre sigui un referent que l’alumne imita, i això condiciona que aquest no faci el pont entre el moviment i la música, ni adquireixi prou autonomia. Al l’escola volem que l’infant sigui autònom i que integri el treball motriu amb l’auditiu i l’analític. Volem que l’infant faci una escolta activa i que reaccioni a la música de forma autònoma. Émile Jacques DALCROZE ens proposa un mètode actiu d’aprenentatge musical que fuig dels patrons tradicionals que han marcat les generacions que ens precedeixen. Dalcroze treballa a partir d’un espai-temps-energia concret i sobretot d’un context social; un dels seus objectius principals és el de despertar la música en l’infant. Diu que el cos és un instrument i que aquest s’ha d’afinar, tot desenvolupant la seva capacitat de sentir, d’experimentar, d’analitzar i de comprendre les relacions del fet sonor i el moviment amb una clara fita cap a la creativitat i la llibertat. Una de les seves màximes és “primer el cor i després la paraula”, és a dir, “jo sento” en lloc de “jo sé”. Així doncs, en el context d’aula, en una sessió de música, veiem com l’infant reacciona a la música i a les proposicions sonores de forma instintiva: escolto-realitzo-em moc-invento…, i després pren consciència dels elements treballats per mitjà de jocs de reacció, associació, comparació i oposició. Per mitjà d’exercicis cada vegada més concrets i subtils, i utilitzant les relacions entre el temps, l’espai i l’energia, el professor acompanya l’alumne a la comprensió i anàlisi dels elements musicals. Aquest treball sistemàtic proporciona a l’infant una relació estreta amb el fet musical i artístic, on s’estableix un important valor per la cultura i el gaudi estètic.