Aquest curs els infants de quatre anys gaudeixen d’una sessió setmanal on és dur a terme “El taller del conte”. Aquest té diferents propostes: la lectura en veu alta, l’anàlisi d’alguns àlbums il·lustrats, la lectura de la imatge, inventar entre tots un altre final o fins i tot crear entre tots un conte a partir dels diferents relats que el van construint.
Una de les propostes que ha agradat més, ha estat una activitat en què la mestra ha inventat un petit relat tot fent una descripció molt acurada dels personatges, l’entorn i donant tota mena de detalls, sense cap mena de suport visual. La finalitat és que la canalla pugui escoltar el relat amb atenció i tingui els més elements possibles per poder imaginar-se la història podent-la representar gràficament en un full. Cada infant haurà anat interioritzant el relat i visualitzant les diferents escenes. Un cop representada la història es fa una posada en comú perquè tothom pugui veure les diferents representacions i adonar-se que un conte explicat pot tenir diferents representacions segons la persona que l’escolta.
Aquí teniu una mostra:
El conte de la Flora
Vet aquí que una vegada hi havia una nena que es deia Flora, tenia uns cabells llargs i daurats. Vivia en una caseta al mig d’un prat envoltat de flors de tota mena i colors.
Cada dia, la Flora anava a fer un passeig; acostumava a agafar un cistell molt gran que tenia i sortia de casa amb l’objectiu d’omplir-lo sencer.
Quan arribava a casa buscava un gerro ben maco per posar-les amb aigua.
Amb ella vivia un gat entremaliat de pèl taronja.
Aquell dia, la Flora va deixar el gerro ple de flors a sobre una tauleta que hi tenia al menjador.
El gat que era molt tafaner, es va enfilar a la taula i d’una revolada el va fer caure a terra.
La taula va caure i el gerro es va trencar a trossos, les flors van quedar escampades per terra. Quin mullader!
Quan la Flora el va veure, el gat de seguida es va amagar; sabia que no ho havia fet bé. La Flora no parava de plorar fins que el gat penedit se la va quedar mirant amb cara de pena. La Flora, de seguida va entendre que era la seva manera de demanar perdó.