Dilluns 19 vam viure un claustre diferent, pensat expressament per sortir del ritme habitual i compartir una experiència que ens ajudés a mirar més enllà del dia a dia de l’escola.
La jornada va tenir lloc al Monestir de Pedralbes, un espai patrimonial del barri que ens va permetre aturar-nos, desconnectar conscientment i viure una experiència col·lectiva des d’un altre tempo. Des del primer moment, la consigna va ser clara: no hi anàvem a fer escola en el sentit habitual, sinó a deixar-nos tocar per l’espai, observar, escoltar i sentir. La Gemma i la Mireia ens van guiar i acollir, i ens van narrar totes les històries del Monestir.
El recorregut guiat pel monestir va esdevenir una vivència compartida i emocional. Set-cents anys d’història, de vida comunitària i de presència femenina ens van obrir una mirada rica i interdisciplinària sobre el patrimoni com a realitat viva, en constant estudi i reinterpretació. En aquest context, es va posar sobre la taula una idea clau: no es tracta d’una sortida puntual, sinó d’una relació a construir entre l’escola i el monestir, especialment en el marc del 700è aniversari de la seva fundació.
Després de la visita, el claustre va iniciar un espai de reflexió pedagògica estructurat en diferents dinàmiques.
Va ser, en definitiva, un punt de partida: un espai de pluja d’idees, de vincles i de mirada compartida cap a l’eix transversal del curs vinent, que es construirà de manera col·lectiva al llarg del curs. El professorat va gaudir de l’experiència i va sortir-ne empoderat, amb la certesa que pensar l’escola des d’altres llocs també és una manera de fer-la créixer.