La veritat no serveix de res

Nou llibre d'en Ramon Breu

Fa uns dies en Ramon Breu, professor de secundària de la nostra escola, va presentar el seu darrer llibre “La veritat no serveix de res”. La presentació va tenir lloc a Les Cotxeres de Sants. Esperem que sigui tot un èxit!!
 
La novel·la s’emmarca en la Barcelona de 1951, una ciutat vençuda i miserable, però alhora també amb lluentors i ostentació per part d’alguns. Ens trobem a l’estiu i encara és molt viu el record de la vaga de tramvies del mes de març, el primer moviment de revolta contra el franquisme.
 
En Pere Teixidor és un detectiu. Un detectiu diferent, però. No té un passat secret i tenebrós, ni és un perdedor, ni està cremat per la vida, ni és un investigador experimentat, ni viu en un pis desmanegat i brut ple d’ampolles buides de whisky, ni en una casa a Vallvidrera com en Pepe Carvalho, ni es relaciona amb les dones amb suficiència i domini de la situació com un Philip Marlowe amb cara de Humphrey Bogart… No. És un noi que és tan jove que no té pràcticament passat. És un personatge transparent, senzill, ingenu, que viu encara amb els seus pares al barri de la Bordeta. Té una nòvia, la Roser, que treballa en una fàbrica tèxtil de les moltes que hi havia als barris de la perifèria de la ciutat als anys cinquanta.
 
Quan comença la novel·la, en Pere acaba de canviar de feina. Ha deixat el banc on treballava, amb la desesperació dels seus pares que creien que era una feina segura i per a tota la vida, i fa d’auxiliar en una agència de detectius de l’Eixample de Barcelona. La seva procedència social, allò que viu cada dia al seu barri, el fet de ser fill d’una família obrera, li dona una perspectiva diferent a l’hora d’emprendre les investigacions que li encomanen.
 

L’obra pretén rememorar una època i oferir una lectura amena i entretinguda, però també vol transmetre que una guerra civil tan brutal com la nostra, seguida d’una dictadura com la franquista, va fer possible la devastació moral del país. Una misèria moral i una acceptació de la corrupció que es va projectar cap al futur, és a dir, cap al nostre present.

 

Però, a què ve el títol? En certa forma enllaça amb la tradició pessimista de la novel·la negra mediterrània. Quan el nostre heroi aconsegueix esbrinar les trames que hi ha al darrere dels casos que ha investigat, els malfactors li diuen clarament que la veritat no serveix de res. Als lectors us tocarà decidir si la veritat serveix o no de res. Per cert, els lectors han de saber que si volen saber què els passa en el futur als entranyables protagonistes, en Pere Teixidor, en Sagasta o la senyoreta Presentación, la segona part ja està escrita…

 

Read the latest car news and check out newest photos, articles, and more from the Car and Driver Blog.

Contacte

c/Ardena 36
08034 - Barcelona
93 206 13 13
secretaria@escolasolc.org